El confinament que hem hagut de fer aquests darrers 75 dies ha tret les vergonyes de la majoria de xarxes wifi que tenim a casa. El teletreball, que fins ara era una forma de treballar puntual, s’ha convertit en la “nova normalitat”. I d’aquesta manera, d’un dijous a un dilluns, hem passat a ser 4 persones a casa que tenim videoconferències a diari i moltes vegades de manera simultània.

Fins llavors tenia instal·lat un extensor Wifi per PLC de la marca TP-Link. No era una mala solució, però el gran problema era que tot i tenir la mateixa SSID (nom de la xarxa) tant en el Router de Vodafone com en l’extensor, al conmutar entre nodes mentre em movia per la casa, sempre tenia talls. A més, l’extensor tenia més potencia que el router i per tant quasi sempre estavem connectats a l’extensor, que a més donava molta menys velocitat que el router. Així que vaig decidir investigar sobre les xarxes Wifi Mesh. De manera sencilla, una xarxa Mesh (mallada) el que fa és extendre la teva mateixa xarxa wifi, com si fos una sola, a través de diferentes repetidors, que es connecten entre ells.

Les xarxes Wifi Mesh tenen un funcionament curiós. Necessiten d’un equip principal, un router, que es connecta per cable ethernet al router de l’operador. Es crea una única xarxa Wifi única amb dues freqüències, de 2,4GHz i de 5GHz. És el propi router Mesh que en funció del dispositiu i de la distància a la que es troba, triarà una freqüència o una altra. A partir d’aquí, en funció de la mida del pis o casa, caldrà més o menys repetidors Mesh. I aquest punt és important. Els fabricants diuen quins m2 poden cubrir amb els seus equips, però per experiència, aquesta àrea cal dividir-la per 3. Per tant, en el meu pis de 100m2 vaig decidir comprar 2 routers eero de Amazon, i col·locar-los en les següents ubicacions. El punt blau de l’esquerra és l’equip principal connectat al router de Vodafone, i el de la dreta el repetidor que vaig col·locar al passadís. 

La configuració dels equips és francament sencilla, i el primer que cal fer és instal·lar en el nostre mòbil la seva aplicació que ens guiarà en tot el procés. Des de la mateixa App se’ns guiarà de com instal·lar un extensor i ens permetrà validar si els hem col·locat correctament. Es recomana que els equips Eero estiguin separats uns 15 metres. Però igual que abans, us recomano posar-los a com a molt 10 metres de distància. En el meu cas estan separats 9 metres en línia recta.

Un cop configurada la xarxa, els dispositius es van connectant i se’t va notificant a l’aplicació del mòbil. En poc més de 5 minuts tots s’hi havien connectat, i tots els que suportaven la freqüència de 5GHz s’hi havien anganxat en aquesta.

Apple i Google s’han unit, i la causa, el famós CoVid-19. Cada dia queda més clar que hi haurà un abans i un després d’aquesta pandemia. I el que semblava impensable, els més grans rivals del sector tecnològic, s’han unit per a fer-ne front. Ens ha agafat a tots per sorpresa. Però tenen les coses clares, i molta pressa a col·laborar per a poder tornar a la ja anomenava “nova normalitat”.

Fa poc més de una setmana saltava la noticia. Els dos gegants tecnològics es posaven a treballar en una API conjunta per a permetre el seguiment dels contactes entre persones, en el marc de la lluita contra el CoVid-19. Junts cobreixen la inmensa majoria de plataformes mòbils que hi ha avui en dia. Més d’un 97,3% dels terminals mòbils porten Android o iOS. Per tant, aquesta API podriem dir que arribarà a tota la població. I el passat 28 d’abril, la van posar a disposició de tothom.

Aquesta eina es posa a disposició dels països que vulguin fer un seguiment dels possibles contagis del virus, per a poder actuar i aïllar els casos, i d’aquesta manera, poder accelerar la desescalada. L’API està dissenyada per a no exposar cap informació pesonal a ningú, ni a Apple o Google, ni als Governs. Tots sabem lo important que és per Apple la privacitat dels seus usuaris, i sota aquest principi està creada l’API.

L’objectiu de l’API és permetre crear una aplicació que tingui com a objectiu ajudar a detectar on han estat les persones contagiades i amb quines persones han estat en contacte. Una gran ajuda para poder identificat contagis i evitar-ne la seva propagació, que és el gran problema d’aquesta pandèmia. El CoVid-19 té una tassa de contagis molt elevada, molt més que la grip comú, i a més, un període contagi molt més gran. Per tant, poder reduir el cercle als possibles nous brots és molt important, i més ara, que la majoria de països iniciem les fases de desescalada i les persones poc a poc van podent sortir al carrer i tornar al seus llocs de treball.

El control de la població a través d’una aplicació de control de contagis entre persones ha ajudat molt a la Xina, però, s’arribarà a implantar en el nostre país, o en algun país democràtic? El cert és que ja fa 3 dies que l’API està a disposició de tothom, i en el moment d’escriure aquest article, no tinc constància de que cap hagi posat a disposició de la població una aplicació. Tornem al debat de la salut i la privacitat. Que és més important en aquest moments: evitar contagis o que sàpiguen aprop de qui hem estat en el supermercat? Evitar morts i no sobrecarregar el sistema sanitari o que sàpiguen que hem anat a comprar al pà on hi havia algú contagiat? Sé que no tothom opinarà com jo, ho entenc, però jo ho tinc clar. És un moment excepcional, pel qual no estàvem preparats. Tenim els hospitals plens, moltes persones han perdut la vida, l’economia parada, el món aturat. Si perdent una mica de privacitat puc ajudar a aturar aquesta pandèmia, doncs endavant.

Feia 6 anys que no renovaba el meu iPad. Tenia la primera generació Air amb 4G i 64GB. Un molt bon tablet per a la seva època, però que darrerament havia envellir bsantant. Sobretot des de que, el Nadal de fa 2 anys, el Reis em van portar una funda amb teclat, i vaig començar a fer-lo servir de manerar habitual a la feina. Com a eina per a prender notes de reunions, escrites o amb el Pencil, i fer presentacions a clients és magnífica. Però aquest iPad no va rebre iPadOS 13, que va portar l’iPad un salt endavant, oferint moltes més possibilitats per a convertir-lo en una eina molt més productiva.

Així que, fa un parell de mesos, em vaig comprar el nou iPad Air amb 4G i 64GB, juntament amb el teclat d’Apple. Des de llavors, l’he utilitzat en totes les reunions en clients, però també he volgut provar si realment podia substituir el meu MacBook Pro.



Com us he dit, iPadOS 13 va portar moltes millores a l’iPad. La primera, i per a mi més important, va ser la gestió de la multitasca, amb fins a 3 aplicacions funcionant alhora, i amb la possibilitat d’obrir una aplicació dos vegades compartint la pantalla. A més, des de la versó iPadOS 13.4, es permet de manera molt fàcil connectar un ratolí o trackpad, que facilita molt l’ús de aplicacions com Excel o Powerpoint. L’aplicació de fitxers permet connectar memòries USB per a poder moure arxius. A través Safari, podem descarregar arxius de la web, i veure’ls a la carpeta de Descàrregues. Com podeu veure moltes novetats per a que l’iPad sigui una eina de productivitat com mai ho havia sigut.

I aquí ve la pregunta, pot l’iPad convertir-se en l’ordinador que un necessita, i poder substituir el nostre portàtil? La meva resposta és que sí, per a la gran majoria de persones. És a dir, sino necessitem editar vídeos de manera professional, sino som dissenyadors i ens calen eines com Adobe Illustrator, o arquitectes que ens cal Autocad, l’iPad compleix perfectament totes les nostres necessitats, i amb alguns coses, de millor manera que molts dels portàtils. Ens aquests moments estic escrivint el blog amb l’iPad, editant les fotografies que he afegit amb Pixelmator Photo, contestant els correus de la feina, retocant els powerpoints d’un client, i escoltant música en segon pla. Poques coses no podrem fer amb els nous iPads, i moltes de manera igual que ho fem amb un portàtil.

El recorregut de l’iPad ha sigut lent, ja sabem que les iteracions que fa Apple cada any són lentes, però sempre són segures. L’iPad ha passat de ser un dispositiu pensat per a consumir contiguts, a ser una eina totalment válida per a crear-ne. I això, sense perdre la seva essència. És un dispositiu molt portàtil, lleuger, amb una gran bateria, i quan cal, amb la potència per a fer qualsevol de les tasques que la majoria de persones necessita en el seu dia a dia. En el meu cas, només obro el MacBook Pro quan vull crear un video amb iMovie i només pel fet que hi estic més acostumat. L’iPad s’ha convertit en un element indispensable en el meu dia laboral i els temps d’oci, i sempre el porto a sobre, i sempre connectat ja que és la versió amb 4G.

I vosaltres, que n’opineu? L’iPad ja pot ser el vostre portàtil?

Si hi ha un tema que ocupa la nostra ment la major part del temps, és el Covid-19. La pandèmia global deguda a aquest nou Corona Virus ha agafat el món per sorpresa. El que semblava llunyà allá a la Xina va arribar a casa nostra molt més ràpid de lo esperat. I de la manera més agressiva possible. Som una societat que ens agrada relacionar-nos. És més, ho necessitem. I aquest virus necessita el contacte de persones, allò que tant arrelat tenim en el nostre ADN.

Tot això ha portat a que després de 30 dies confinament, encara no sabem quan podrem iniciar el retorn a la vida normal. De la mateixa manera, que encara no sabem com ho farem. I aquest és el factor clau. És comença a parlar de la necessitat de tenir controlada i localitzada la població, i així poder tenir identificats els focus calents de contagi per a evitar possibles rebrots. I per a aconseguir-ho és necesari conèixer on es troba cadascun i saber si està contagiat o no.

I aqui tenim el problema. A diferència de Xina, a la UE tenim un seguit de Drets Fonamentals com són: el respecte a la dignitat, la llibertat, la democràcia, la igualitat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets fonamentals. Per tant, la nostra localització en tot moment forma part dels nostres Dret, i més si no és de manera anònima. Però es tracta d’un factor qual en tots el models de deconfinament que ahn tingut èxit tant a Xina com a Corea. És sigut la clau per a aconseguir frenar aquesta pandèmia.

I arribo al perquè d’aquest article. Ens trobem en un moment que hem de decidir si sacrifiquem un dels nostres Drets front la necessitat “mèdica” per a lluitar contra aquesta pandèmia. Volem guanyar la lluita i poder recuperar la nostra vida lo abans possible? Permetrem als governs que sàpiguen en tot moment ho som i amb qui ens relacionem? Donarem tota aquesta informació per a aconseguir superar la pandèmia? Jo ja m’he fet aquesta pregunta i la meva resposta es sí. I si perque, ens trobem en un moment excepcional que requereix de mesures excepcionals. Crec que controlar els brots és necessari per a que poguem tornar al carrer, a la feina, a veure els nostres familiars i amics, per a tornar a sopar fora. És un preu més que haurem de pagar per a gunayar al Covid-19. Només espero que, un cop passi tot, aquesta pèrdua de intimitat que ens demanen, sigui retornada al seu estat normal.

I vosaltres, opineu el mateix que jo?

Ja fa un temps que les tarifes il·limitades estan amb nosaltres, i avui parlaré del sentit que tenen i perquè val la pena tenir-ne.

Aquest temps he tornat al blog moltes vegades. He iniciat molts articles que al final no he arribat a publicar.

Començar de nou em portava molts records. La il·lusió del primer article, el primer seguidor, els canvis en el disseny.

Potser la situació actual, el confinament que tots estem fent, m'ha portat a reprendre el blog i tornar per a compartir amb tots vosaltres novetats, tutorials, consells, opinions sobre Apple i altres coses.

Ara se'm gira feina, quan veig que el darrer iPhone que vaig comentar va ser el 6S, i actualment gaudeixo de l'iPhone 11 Pro Max. Mare meva, com ha plogut des de llavors! Però m'ho pendré amb calma i bona lletra i aniré publicant tant sovint com em doni temps.

Aprofito la ocasió per a desitjar-vos molta força i ànims, i desitjo que tots estigueu bé, al igual que les vostres famílies i propers!!