Qui recorda el darrer dia que va comprar un CD de música, inclús un vinil o una cinta de cassette? Tots aquells que ens agrada la música vam anar acumulant, en algun calaix o lleixa de casa, música durant molts anys. Fins que la tecnologia digital ens va atrapar i vam substituir aquells volums físics de música per uns GB d’espai del nostre disc dur o dispositiu portàtil. Semblava el pas més lògic. L’evolució de la nostra discografia. Ara ja no tenim X CD’s a casa, tenim tants mils de cançons o tants GB de música. Fins aquí cap problema. És una migració de format lògica, que el mercat ens hi h aportat. Però no és or tot el que llueix. Que passa amb la nostra biblioteca digital? De qui és propietat? Que passarà quan ja no hi siguem?
Doncs bé, si la compra d’aquesta música digital l’hem fet a través de la botiga d’Apple, o a través de la d’Amazon, aquesta biblioteca deixarà de ser nostra un cop no hi siguem. És a dir, realment no hem sigut mai propietaris, sinó que simplement ens han donat dret a gaudir-ne d’ella com si fos un servei. Oi que tothom ho sabia? Doncs no, aquesta informació forma part de la lletra petita de les condicions legals que un accepta quan compra en l’opac món de les botigues digitals. I aquest fet ha creat molta polèmica darrerament. La música i els llibres comprats a Apple pertanyeran al compte d’usuari mentre aquest estigui donat d’alta.
Per tant, la única manera de donar en herència la nostra biblioteca digital, a dia d’avui, serà deixant el nom d'usuari i la seva contrasenya. Actualment hi ha diverses demandes relacionades amb aquest tema i podria ser que en un futur la legislació canviés. Però de moment, és interessant saber que els béns immaterials, com la nostra biblioteca digital, no són propietat nostra, sinó que en podrem gaudir fins que ja no hi siguem.
Encara us engresca comprar música a la iTunes Store? Jo de moment, ho seguiren fent, però no tant alegrament.
Publica un comentari a l'entrada